Aquest llibre analitza un període de la història del poble gitano a Catalunya que, per desgràcia, sha oblidat. Amb el Decret de Nova Planta, el final de la independència de Catalunya havia de transformar profundament ladministració del país. Fins aquell moment, Catalunya havia optat per expulsar sistemàticament els gitanos del seu territori, però aleshores va canviar radicalment el seu enfocament per prohibir-los qualsevol desplaçament, convertint-los així en sedentaris i, al mateix temps, reclourels.
Concretament, aquesta obra descriu, de manera meticulosa, els canvis legislatius que acorralaven les famílies gitanes i desafiaven el futur de tot un poble. És un projecte de gran rellevància cultural i històrica a Catalunya, perquè comparteix documents històrics i inèdits del segle XVIII. Deixa entreveure la ceguesa de ladministració i dels funcionaris, que aplicaven la llei sense que els importés les seves conseqüències humanes.
Els gitanos a Catalunya al segle XVIII és de vital importància per a les noves generacions, perquè els gitanos davui dia podran llegir què els va passar als seus ancestres, podran reviure llur recorregut per Catalunya. Hi apareixen noms i cognoms concrets, els llocs als quals van ser retinguts i els càstigs que van rebre. Precisament, tradueix al català una obra originàriament escrita en francès, per tal que les lectores i lectors catalans puguin conèixer un context històric tan determinant a casa nostra i que, desgraciadament, ningú recorda.
