Un grapat de pedres d’aigua és un aplec de haibun, composició oriental composta d’una prosa poètica seguida d’un haiku, a mode de coda. Però Ollé porta el haibun al seu territori, i allí on hi havia lírica pura i excelsa ara hi trobem una escriptura amb forta càrrega experiencial, urbana i de la quotidianitat cercant una bellesa que no sigui un simple decorat, que ens faci prendre consciència del pas del temps, de la fragilitat de tot, de la realitat complexa i violenta, de la voluntat d’aturar l’acció per crear l’instant màgic on ha de néixer el poema.
