Les Homilies dOrganyà, redactades entre el final del segle XII i linici del segle XIII, representen el text literari més antic conservat en llengua catalana. Ledició que presentem sha fet amb motiu del vuitè centenari de la redacció daquest document denorme valor per a la història de la cultura catalana, que avui es conserva a la Biblioteca de Catalunya. El manuscrit de les Homilies ens ha pervingut fragmentàriament i, en algunes parts, força deteriorat. El fragment conservat conté sis sermons complets més el final dun i el començament dun altre. Tenint en compte que les sis peces que podem llegir íntegres sinscriuen dins del cicle de la Quaresma, se sol considerar que el recull complet abastava almenys un període de celebracions que completava el cicle. No són sermons destinats a ser llegits davant dels fidels, sinó per a ús dels preveres, que havien de memoritzar el text per predicar-lo després. És per això que avui dia poden semblar eixuts i desproveïts de vivesa, per bé que també presenten recursos oratoris dels quals lhomileta podia treure rendiment, com les apel·lacions a lauditori o una certa teatralització per mitjà dinvocacions i diàlegs. De totes maneres, és segur que aquests textos no eren més que un esquema indicatiu de com shavia destructurar el sermó, sobre el qual el predicador havia de construir el seu discurs. En general, la llengua que presenten, si bé arcaica, és força planera i accessible, com exigeix el gènere de la predicació, però això no impedeix que en més dun moment el període de la frase adquireixi un cert grau de complexitat sintàctica, amb abundància doracions subordinades. Som al principi de la formació duna llengua ben travada i complexa sintàcticament, un procés que sacabaria de consolidar al llarg del segle XIII. Aquest conjunt de sermons, que foren trobats lany 1905 per Joaquim Miret i Sans (1858-1919), estaven dipositats a larxiu parroquial de Santa Maria dOrganyà, on shavia establert al segle XII una comunitat de canonges regulars agustinians que tenien com a missió principal lensenyament i la predicació. El fet que els fidels cada cop entenguessin menys el llatí feu més imperiosa la necessitat de disposar dhomiliaris en la llengua viva, que començaren a aparèixer al segle XII en occità. Sembla que els homiliaris occitans serviren com a model dels catalans, que en feren una adaptació a la llengua pròpia. Les Homilies dOrganyà serien una còpia per a ús propi daquests homiliaris adaptats. Aquesta edició de les Homilies dOrganyà és de caràcter divulgatiu i pretén arribar a un públic ampli i no especialista, per això presenta el text original (procedent de ledició crítica, a càrrec dAmadeu-J. Soberanas i Andreu Rossinyol, publicada el 2001 dins de la col·lecció Els Nostres Clàssics) acompanyat duna adaptació al català actual i de traduccions al castellà i langlès, llengües en què mai no havien estat publicades les Homilies. El volum sinicia amb una introducció dAndreu Rossinyol, que ofereix les eines necessàries per a una bona lectura i comprensió del text en el seu marc històric i cultural, i inclou el facsímil del manuscrit, que reprodueix fins i tot les mides de loriginal. Un tresor de la cultura catalana a labast del públic nacional i internacional.
