«La bogeria, la privació del judici, els principis morals actius fortament desviats i pervertits, el poder d'autodomini perdut o la indecència com a motor vital són les notes principals de la cançó del friki pertorbat que ha creat l'autor per fer de narrador dels trenta-sis (micro)contes d'Insània.
La Insània de Callahan Ruiz parla de pors, de ports figurats, de crisis mentals, d'angoixes i de presències-ultracoses (bruixes, fantasmes, criatures amorfes, unicorns, vibradors, encaputxats histèrics, figures ombrívoles, masses serpentejants, xiuxiueigs, ulls tentaculars, el Krampus...), de traumes no superats, de lluites contra els records i de somnis aterridors.
El retrat de la condició humana contemporània que és Insània conclou que les necessitats més bàsiques de les persones són l'amor i el sentit de l'amor a l'humor. Perquè a Insània queda ben clar que som fets de fragments i que per aquest motiu ja no ens reconeixem al mirall, de tantes capes que portem a sobre. De tanta màscara. De tanta solitud.»
