A la insolència que ens queda hi trobem aquest Brotons que escampa la seva veu de pintor amb el traç de la mirada del poeta, convertint el text en una pintura on experiència vital i construcció de llenguatge esdevenen la insolència amb què l’autor retrata el món i la vida amb una expressió que s’equilibra entre la lírica i una ironia mordaç que sacseja la passivitat del lector i li canvia, com a mínim, l’angle de la mirada i la percepció d’un realitat que sempre amaga o sempre enganya.
