Passejar per les pàgines del llibre “Invers preludi” de l’Enric J. Vilajuana és com cabussar-se en un mar de certeses i emocions alhora. Unes certeses mesurades i unes emocions sinceres. Totes dues ens omplen el cabàs dels sentiments amb paraules guarnides de temps i silenci, de bellesa i melangia, de records i anhels.
Un a un, els mots, ens parlen i colpegen l’ànima, conversen amb l’altre jo que tenim amagat sense cap mena de vergonya i objecció.
La poesia de l’Enric regalima honestedat, no hi ha grisos, no hi ha engany, les ombres que podríem imaginar en algun moment es desfan tot just veuen la llum d’aquestes pàgines.
