Joan Fuster i Ortells ha estat un dels intellectuals valencians més importants de la història. Fuster no ens va dir «què pensar» sinó «en què pensar». En què havien de pensar els valencians? En la llengua, el país, els països, la modernització d'una societat endarrerida i la construcció d'un subjecte nacional propi. Aquest corpus teòric és el que anomenem «fusterianisme». Com tot pensament intellectual, ací el context històric és fonamental. Tota influència i recepció no és un element estanc sinó dinàmic. L'impacte de qualsevol intellectual se circumscriu a un moment històric. Aquest llibre analitza la influència del pensament nacional de Joan Fuster en les diferents cultures polítiques dels Països Catalans entre 1962 i 1992. Ho fa a partir d'un concepte molt concret: «cultura política». Superant els marges en què la ciència política situa el terme, la concepció històrica d'aquest serveix a l'autor per a resseguir cronològicament l'impacte de conceptes com «Països Catalans», «catalanitat», «valencianitat» o «regionalisme», entre d'altres. La influència fusteriana va ser molt més transversal del que de vegades es pensa. Davant concepcions com «la història de les idees», Antoni Rico planteja l'anàlisi de «les idees en la història» partint de la premissa que recepció no vol dir assumpció. Fuster impactà en tothom, en una societat que necessitava noves idees, nous plantejaments. L'antifranquisme el sacralitzà i el règim el criminalitzà. La Transició i l'autonomia van fer la resta.
