«Si el que diuen els versos de Joana és tan intens, no és només a causa de la terrible experiència humana que hi darrere seu. Crec que això cal subratllar-ho, perquè no tenir-ho present implicaria menysprear la poesia, i no percebre l'esforç d'un poeta que escriu en un punt límit de la vida. Els desesperats no escriuen, no fan res, o es maten. Però Joana és un llibre d'amor, i l'amor no pot conviure amb la desesperació, ni permetre que el derroti: No pot ser / un mal dolor el dolor que ve de tu. Per això Joana és un llibre amb molt de dolor, però no és un llibre trist, perquè l'amor hi venç sempre».
La mort no és més que això: el dormitori,
la tarda lluminosa a la finestra,
el radiocasset a la tauleta
tan aturat com el teu cor
amb les cançons cantades ja per sempre...
