Obra premiada el mes d?octubre de 2017, amb el Premi Internacional Memorial Walter Benjamin en la modalitat «Reconeixement a un treball assagístic inèdit». Aquest llibre traça un recorregut general sobre les prerrogatives pròpies als aparells de comunicació de masses que desemboca a una anàlisi més detallada sobre les temptatives crítiques subjacents als treballs radiofònics que Walter Benjamin redacta i locuta per la ràdio entre 1927 i 1933. El nostre anàlisi parteix de les peces dialogades per decantar-se, progressivament, cap a una proposta de lectura de les emissions dirigides en exclusiva al públic infantil i juvenil editades en «Aufklärung für Kinder". Aquests textos interrompen el quefer habitual de la ràdio, com a corretja de transmissió de valors i formes de comunicació present. El gest infantil travessat per la representació cinematogràfica de les infàncies i recuperat en la pràctica teatral amb nens abundarà en aquest trenqui de la compacitat del present de la comunicació: el «Programa de teatre infantil proletari» serà l'encarregat de desplaçar la qüestió de la transmissió de discursos a l'àmbit més làbil, i polèmic, dels comportaments. Les maneres de transmissió són, doncs, un espai preponderant des d'on modular respostes polítiques; el terreny de les conductes, on de facto es juguen les formes de govern; els textos sobre la mimesi dels anys trenta, la nostra última escala en aquest recorregut que pretén trenar infància, formes d'intervenció pública i politització.
