Constitueix un apropament documentat i rigorós al cinema a Catalunya durant la Guerra Civil, amb una especial èmfasi en Laya Films, la productora del Comissariat de Propaganda de la Generalitat republicana, que va produir noticiaris (com Espanya al dia) i documentals durant els anys 1937 i 1938. El text descriu les cartelleres de Barcelona, els conflictes darrere els estudis de rodatge o les pel·lícules que s'hi van fer, alhora que reivindica personalitats tan fascinants com Joan Castanyer (col·laborador estret de Jean Renoir i amic de Picasso), Rosario Pi (primera cineasta catalana del període sonor) o Paco Elías (pioner del cinema sonor espanyol i quintacolumnista infiltrat al sindicat anarquista), i reconstrueix les vicissituds d’André Malraux durant el rodatge de L’Espoir a Catalunya els darrers dies de la guerra.
