Amb un estil esplèndid i un lirisme contingut que alterna la ironia i lescepticisme amb una indignació perfectament dirigida, Joseph Andras reescriu alguns capítols memorables de la història dels perdedors: el retrat dels rostres múltiples de lopressió en un tot en què el colonialisme, el racisme, el masclisme o lexplotació animal funcionen segons la mateixa lògica perversa.
