Vint anys després de la seva redacció, gairebé reclòs del tot a casa per culpa de la pandèmia, l'autor retroba un dietari inèdit. En rellegir-lo, inicia un viatge en el temps i se sent transportat a recordar bona part del que llavors va viure. Joaquim Carbó ens ofereix una particular visió del món a través de la "no ficció": d'uns textos que tenen tant d'assaig sociològic com de memòria discursiva i de dietari personal.
