El Manual té la forma tradicional dels «Espills», però amb peculiaritats específiques en tractar-se del mestratge d’una mare que intenta dirigir a distància —Duoda escriu des de la vila d’Usès, on vivia sola— els passos dels seus fills guerrers en una situació de violència generalitzada. Aquest escrit, entreteixit de citacions bíbliques i amb reminiscències de diversos autors, és d’un gran valor documental, pedagògic i literari, i és un dels pocs testimonis de la vida quotidiana en època carolíngia.
El Manual té també una importància excepcional pel fet que qüestions teològiques i de comportament cristià són tractades no per una dona consagrada a Déu i amb inspiració mística, sinó per una dona seglar, pertanyent a l’aristocràcia, i mare.