Margarida Xirgu no només va destacar com una de les actrius més arriscades i renovadores del teatre
català de primers de segle, sinó que també triomfà en l'escena espanyola en la dècada dels vint i primers
anys dels trenta. A les repúbliques llatinoamericanes va deixar una empremta indeleble, que ha perviscut
fins a l'actualitat. Les entrevistes que s'apleguen confirmen que Xirgu, com a artista, es va lliurar en cos i ànima al teatre; com a ciutadana, va posicionar-se a favor de polítiques progressistes de justícia i
solidaritat socials i, com a dona, va prendre partit a favor de les reivindicacions al voltant del sufragi
femení. Políticament, va mostrar-se a favor de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 i, entre
altres, va assumir la presidència de la Delegació a l'Uruguai de la Generalitat de Catalunya a l'exili. El
contingut s'ha ordenat cronològicament en dues grans parts: 1910-1936 i 1936-1962 i recull les
entrevistes aparegudes en publicacions catalanes, espanyoles i llatinoamericanes que, a més, tenen el
valor de suggerir els contextos històrics i polítics, socials i escènics en què Xirgu va haver de moure's, i
també la geografia i els ambients teatrals de les nombroses ciutats on va actuar a Europa i a Amèrica.
