«A les persones no se les hauria danomenar per cap nom. Canviem totalment en el temps i sense
repòs. Només hauríem dassenyalar-nos amb el dit i tornar-nos a assenyalar, com aquell que veu una
llebre córrer ara aquí, ara allà, ara sobre el turó, ara rere una mata, i així fins que la perd.
Però tu, ara i aquí, diguem LOLA. Sí: LOLA!
«Matam psicosi són nou episodis que donen raó del canvi de Dolors a Lola, nou monòlegs de nou veus
diferents que són i no són la mateixa, nou sacsejades que configuren una seqüència colpidora i poderosa. Llegint-la potser descobrim que la lectura és sempre una metempsicosi: un anar a llocs diferents
i ser ànimes diferents per continuar sent els mateixos, però sentint-nos més vius». (Jordi Cornudella).
