L'obra analitza el paper de les migracions en la memòria col·lectiva catalana, sovint marcada per l'amnèsia i la discontinuïtat. L'autor alerta sobre la manipulació de la memòria i reivindica la diversitat com a patrimoni essencial del país. Proposa enfortir les polítiques interculturals i la comunicació entre generacions per construir una memòria inclusiva i evitar la fragmentació social, obrint així un debat sobre la identitat catalana en una societat diversa.
