Pi i Sunyer (1888-1971) era conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Des de la proclamació de la República, havia ocupat altres càrrecs d'importància: ministre de Treball i de Planificació Social del Govern espanyol, president d'Esquerra Republicana de Catalunya, alcalde de Barcelona i conseller de Finances de la Generalitat. Era, per tant, un personatge de primeríssim rang en l'ordre
polític i intel·lectual. I va continuar actuant com a tal, i intervenint en molts àmbits, durant l'etapa del primer exili. Des de Londres, la ciutat on es va establir, va poder ser un observador agut i intel·ligent dels esdeveniments que van sacsejar Europa entre 1941 i 1945. En va deixar constància en aquestes interessantíssimes Memòries de Londres, un document d'excepcional importància que ha romàs inèdit fins avui.
