Aurora Bertrana (Girona, 1892 - Berga, 1974) ens presenta en aquestes Memòries no solament les línies mestres de la seva vida sinó unes reflexions, vivències, drames, desitjos i situacions que són la gènesi del nostre present. Amb un sòlid sentit de la catalanitat, amb un ús sense complexos del llenguatge, l´autora hi fa reflexions sobre temes tan diversos com la vella Europa en comparació amb la feliç vida a la Polinèsia; el convencionalisme d´algunes relacions socials; la Guerra Civil, l´exili i les persones amb qui s´hi va entrecreuar; el feminisme incipient d´inicis del segle XX, i moltes altres experiències que acaben perfilant un autèntic fris històric. En les pàgines d´aquestes Memòries avui reeditades hi ha un lloc comú: una extraordinària força vital, una joie de vivre que la majoria de lectors trobaran envejable, encisadora. Aurora Bertrana ens redescobreix que la vida està feta per viure-la, sense més circumloquis. I, a més, ens convenç que això és veritat.
