«Tothom menteix, tothom menteix», repeteix la Sara com si fos una pregària. Mentre el seu marit creu que va a treballar cada dia, ella deambula pels carrers de la ciutat, sense trobar el valor per dir-li que lhan acomiadat, ni tampoc per acabar amb un matrimoni que no saguanta per enlloc.
La Sara menteix al marit, a la gent de la feina, a la família, però sobretot es menteix a ella mateixa, incapaç de suportar el dolor dhaver perdut la seva filla tres anys enrere.
El dol, la ciutat, la derrota i la desolació són part del paisatge que ha de transitar la protagonista. La mentida, la seva manera de sobreviure.
