Llovet fa un homenatge als seus mestres, els que van ser decisius per a conformar-lo com a persona i intel·lectual. Fa un retrat de Miquel Batllori, José Manuel Blecua, Martí de Riquer, José María Valverde i Antoni Comas. Són retrats molt vius, escrits amb un gran sentit de l'humor, que contenen alhora reflexions sobre l'art d'ensenyar, el que són les humanitats, i el que hauria de ser l'ensenyament universitari.
