El lloc més segur pot ser també el més perillós, on habiten persones que
esdevenen, alhora, refugi i tempesta. Arundhati Roy va créixer entre els
silencis i la cridòria, amb una figura materna admirada per la comunitat
innovadora en làmbit de leducació, activista pels drets de les dones...,
però que amb els fills «gastava una agressivitat de gàngster». Als divuit
anys va marxar de casa «no perquè no lestimés, sinó per poder continuar
estimant-la». Dels sentiments contradictoris que li han condicionat lexistència,
neix aquesta obra. Amb ambició narrativa, passió i claredat política,
aquestes pàgines radiants, honestes i inesperadament plenes dhumor són
un cant a les relacions que ens marquen i a la força duna dona que va trencar
totes les convencions. És el llibre que Arundhati Roy confessa haver
estat escrivint «tota la vida».
