Miquel Crusafont i Pairó (1910-1983) és, ni més ni menys, el pare de l'escola catalana de paleontologia de vertebrats, un pioner i referent mundial en la seva especialitat, fundador de l'Institut Català de Paleolontologia, catedràtic i descobridor d'un nombre d'espècies tan gran que és difícil de comptabilitzar. Sorprenentment, un perfil de la seva enorme rellevància no comptava fins ara amb una biografia ni amb una catalogació exhaustiva de la seva obra, i aquesta mancança és la que pretén cobrir la publicació que teniu a les mans.
«Durant la dècada dels anys seixanta i inici dels setanta del segle passat, Miquel Crusafont esdevingué la figura més cabdal de la paleontologia a Catalunya, i va aglutinar en una única persona la càtedra de la Universitat de Barcelona i la direcció del llavors anomenat Instituto Provincial de Paleontología de Sabadell. Aquesta situació, ai las!, no durà gaires anys, perquè una malaltia el dugué finalment a renunciar a la càtedra; i, en paraules de son fill, mai no tornà a ser el mateix. Però enrere quedaven ja més de tres dècades de recerca paleontològica per a la posteritat, un bon grup de deixebles i, el que és més important, l'institut, que durant les dècades següents no només fou el motor, sinó també el baluard, de la paleontologia de vertebrats a Catalunya». — Del pròleg de David M. Alba Director de l'Institut Català de Paleontologia.
