AA.VV
La població musulmana que va viure a la ciutat de València entre els segles XIII i XVI disposà sempre d'un espai propi, individualitzat i definit: la moreria, terme popular amb què era conegut dins la topografia urbana el seu barri fins al segle xviii. Les seues institucions, com l'aljama, es troben sota l'autoritat reial, que reconeixia la condició islàmica dels antics andalusins, ara mudèjars («moros») -costums, pràctiques religioses, formes de vida, llengua, vestits i aliments diferenciats dels súbdits cristians i jueus. Poc més de mil habitants mudèjars al bell mig d'una populosa ciutat cristiana que anirà asolint, entre 1370 i 1510, la condició de port mediterràni de primera magnitut, fet que beneficia extraordinariament a la moreria de la ciutat, ara convertida en un actiu centre artesanal i mercantil, i que provoca una gran atracció per a l'important conjunt de la població mudèjar del regne, més d'una quarta part dels valencians al segle XV. Resseguint els 168 documents publicats, el lector pot copsar la vida palpìtant, les ocupacions, els conflictes i les relacions d'una activa comunitat que protagonitza una forma de vida diferent però integrada -o, més aviat, acceptada- dins el regne cristià.
