A pagès, dels animals de tir en deien motors de sang, perquè eren la força imprescindible per a fer la majoria de tasques. Motor de sang parla de l'empenta descoberta dins nostre quan el pas del temps s'obstina a voler fer-nos creure que hem acomplert la part més important i llarga del viatge personal.
Ens fa present l'energia que impulsa a practicar l'autèntica llibertat, no els passatemps disfressats d'ella, ni la sacrificada voluntàriament o per por, sinó aquella llibertat que només exercim amb prou valentia quan arribem a la maduresa. El poemari mostra la força retrobada quan crèiem que l'acabàvem, la lluita particular per a aconseguir l'objectiu al qual quasi havíem renunciat, manifestant-se en un temps en què ja no pensàvem posseir un esperit reivindicatiu. S'adreça amb ironia a la mateixa autora i a l'entorn i opina sobre l'escoltat i el viscut. Hi llegirem la reconciliació amb nosaltres mateixos, el camí de l'autoestima i el valor de no claudicar dels projectes vitals.
