La nit del divendres 12 de març del 2004, assegut en un bar de Vallcarca amb els seus companys de la facultat de filosofia, el narrador d'aquesta història rep un missatge que ningú voldria rebre mai. Aquí comença una carrera contra l'inevitable. De tall plenament autobiogràfic, el llibre que teniu a les mans és alhora la crònica d'una mort anunciada, un relat de formació sobre el pas a l'edat adulta i un cant a l'amistat. També és un homenatge a tot un món que creix als marges, i a les relacions forjades fora de les convencions imperants en una societat tan conservadora com la vigatana. Precisa i delicada, d'emoció continguda i alhora punyent, Els murs invisibles és, finalment, la narració d'un episodi que marcarà de manera irreversible la vida del protagonista.
