Aquesta novel·la és la reconstrucció minuciosa i inclement de la relació entre uns pares i el seu fill, un nen robat del franquisme. També és una mena d’autobiografia intel·lectual, una via d’escapament del pou al qual el narrador semblava condemnat, en què es tracten des de les banalitats més insignificants fins als grans temes de la condició humana.
