Nòmades fon les formes tradicionals del teatre del nord d’Àfrica i els plantejaments polifònics del teatre contemporani europeu. En un seguit d’històries encreuades, l’obra ens acosta a les velles històries d’aventures, a la mitologia grega, a l’exili africà de la marina republicana espanyola o a la crítica del turisme alternatiu. Sergi Belbel ha definit el teatre de Batlle amb aquests mots: «Contradiccions, dubtes, dilemes morals, tensió entre allò desitjat i allò realitzat, entre individualitat i col·lectivitat, la por del desconegut o el viatge com a metàfora de reconeixement interior. [...] [La seva escriptura] juga constantment amb el punt de vista, amb múltiples veus, amb diversitat espacial i temporal, però sempre també a través de temes amb una forta consciència soterrada, una consciència ètica i fins i tot política.»
