«Caminar per les muntanyes de lAtles té el seu encant. Els paisatges són ben variats, ben peculiars! Però la veritat és que de paisatges atractius en pots trobar a molts indrets (als Alps, a Noruega, o fins i tot als nostres Pirineus). Però el que sols pots trobar aquí, i enlloc més, és la gent! És realment la seva gent el que ens atreu daquest país. Especialment la daquestes tribus de lalta muntanya.» (Magdala Pey)
«Allà hem viscut estones de tots colors, hem conegut, i tractat, persones interessants i daltres que no tant, i a partir dallà hem xafardejat, rigut, patit, compartit el pa i el temps amb la seva gent, i recorregut la regió, moltes vegades a peu i amb mula, i daltres amb els més diversos mitjans de locomoció. Això sí, els itineraris, si sels pot anomenar així, els hem fet gairebé sempre sobre la marxa, en el més pur estil Machado, i, les comptades vegades que no era així, fatalment acabàvem destrossant el programa inicial, voluntàriament o no.» (Abel Pascual)
«Aquí rau la singularitat dEl nostre Marroc, que defuig el plantejament de guia turística com shavia allun-
yat dels circuits i les pautes del viatge organitzat abans demprendre la ruta i sesforça a recollir vivències, experiències que importen. I la vivència, quan es fa lletra que, en comptes de dir, mostra en escenes allò viscut, allò sentit, commou qui la llegeix.» ( Mònica Miró, al pròleg del llibre)
