Oníria és a somni com persona és a dona. Oníria rep les seves històries a través de la veu d'un narrador que examina intensament qüestions a prop de la emotivitat de la protagonista, els amants, la mare, les amistats, el paisatge. Els somnis formen part de aquella arquitectura de materials ‘d'observació'.
Cada relat és un ideari únic, i en conjunt formen un corpus unitari, consecutiu, i desenvolupa personatges que juguen la partida entre allò real i la invenció.
La mort de la mare, o la vida dels seus anys crepusculars, funciona eix entre les vivències passionals d'amor a l'home i d'amor fraternal i natural.
Escriu sobre amor i mort. Vida de l'altre junt amb la pròpia, escriu sobre el creuament dels desitjos, la tendra mescla de parers diversos que queden com a rastre de l'experiència compartida. Parla del final ineludible de totes les coses conegudes, i, per suposat, no creu en el número infinit.
