Aquesta és una història de barrines i de burins. D’escarpres i de llimes escultores. La paraula i el cant parteix, en efecte, d’una depuració febrosa i constant. Aquesta és la premissa. Mal que d’entrada calgui advertir que el llibre no és exactament una antologia d’obra publicada, ja que recull molts poemes inèdits, ni és tampoc un volum que aplegui peces estrictament noves. Quina mena d’obra teniu entre les mans, llavors? Aquesta contribució és una tria rigorosa, feta pel mateix autor, de poemes publicats anteriorment, amb l’afegit d’algunes noves creacions dels últims anys. Una selecció sense petjades alienes. Revisitada. […]
Pàmias és un mag que s’oculta sempre darrere de la boira hivernal —tan segarrenca, d’altra banda. I amb tot, és ben cert que si llegim la seva poesia, o una part representativa, com la que el lector té a les mans, sabrem moltes coses de l’home Pàmias i del seu món. (Del pròleg de Lluís Calvo)
