Diu Cristina Peri Rossi que partir sempre és partir-se en dos i és que la millor manera de concebre la pluralitat que ens conforma és vivint en moviment constant. Partir és la infinitat d?indrets on sem a la vegada, on ens imaginen o ens evoquen. És el pensament que belluga, l?acció, la potència. És una metamorfosi que muta en cada tombada. Partir no vol ser res, però esdevé sense aturador. Il·lustrat per Judith con H // Epíleg de Lluís Calvo
