La Laura acaba de perdre el seu marit, en Quim, en un accident. La seva vida s'esmicola i no troba la manera de tirar endavant. Fins que decideix emprendre el viatge que tots dos tenien previst fer amb furgoneta per la costa francesa de les Landes, on a en Quim li agradava tant surfejar. El que comença com una fugida de la realitat acaba convertint-se en la recerca d'una nova forma de viure. «Miro el mar, el cel, la sorra, els peus, les mans, els buits. I em fixo en una pedra petita i negra que destaca d'entre tots els granets de sorra marrons. I l'agafo. I l'acaricio perquè aquesta és la meva pena, una pedra arrodonida de tanta sal, tanta aigua. Tanta mar».
