Molt més que un llibre de memòries o la crònica d’un temps. És una deu de cultura. Perquè, com diu Julià de Jòdar en el pròleg d’aquesta edició, «una dona indòcil al món fet pels homes només podia guanyar-se la llibertat no pas esperant graciosament que la hi concedissin, sinó exercint-la. I l’única manera de fer-ho no era pas fent-se "una" cultura, sinó apropiant-se de "la" cultura».
