No pots posar portes al camp ni anar-te'n a viure a la ciutat quan ja ets al millor lloc de treball del món, en un indret que no t'acabes mai, amb música ambient en directe adaptada a cada moment pels intèrprets més naturals que hi ha, amb companys de feina idíl·lics que no et fan la traveta ni es comporten com salvatges, en despatxos immensos fets d'air net i sostres orgànics que adapten el color segons l'hora del dia.
És cert que la gent que viu en grans aglomeracions urbanes sempre et vol ensarronar i et diu que segueixis el ramat i visquis amuntegat com el bestiar en cubicles minúsculs, que és el que fa modern, però la majoria van a buscar llana i acaben esquilats. Ja se sap que l'home és un llop per l'home. Protagonitzar la teva pròpia pel·li de vaquers pot semblar que és tenir molta llet o estar com una cabra, però per a la protagonista d'aquesta història, va ser un gran encert.
