Què ha de passar-li pel cap a algú perquè vulgui ser xef? De petit ja ho volia ser? O volia ser una altra cosa, posem pel cas astronauta?
De vegades, cal agafar la paella pel mànec. Quan hi ha un interès per una tasca determinada, una passió que es cuina dins nostre amb una flamarada, el millor és conèixer-la i no deixar que et bulli més el cap. Amb aquest número de "Per què sóc...?", acabat de sortir del forn, però que també es pot prendre fred, s'entén millor el món dels cuiners i dels xefs. Tot això, de la mà d'algú que es va trobar en aquesta situació: triar entre deixar el que li agradava al rebost dels hobbies o guanyar-se la vida posant tota la carn a la graella. Malgrat els entrebancs que es va trobar, entre batre's en duel o batre ous, ell ho va tenir clar: la cuina.
Aquesta història, escrita per Mar Virgili i il·lustrada per Pere Virgili, s'inspira en les experiències reals que ha tingut el xef Lluís Rovira amb la cuina des que era un nen fins a l'edat adulta, i ens mostra que sempre hi ha un per què de les coses. Descobrir-lo ens fa trobar anècdotes saboroses, emocions picants, situacions agredolces i receptes de tota mena que no deixen de ser petites lliçons de vida.
