…la immensitat és oberta,
i a on tu veus lo desert
eixams de mons formiguegen.”
Jacint Verdaguer
En la vida de cadascú trobem una trena d’esdeveniments de diferents tonalitats. Descoberta, passió, enlairament, es barregen o s’alternen amb d’altres moments tenyits de dolor, de ràbia, de cruiximent de l’ànima.
El que teniu entre les mans és un mostrari d’aquestes variacions, agrupades en quatre parts. Els títols de cada una són manllevats del camp de la música.
No es tracta de poemes gaire treballats, surten de sobte, s’encenen, i, per sort, una cadena de casualitats/ causalitats en recull les cendres. Que precisen de la vostra part per encarnarse.
Un escriptor polonès, Zagajewski, defineix la poesia com “una lleu exageració”. En el recull ho he plasmat. De manera més llarga o més breu, allò que els poemes volen oferir-vos és una exagerada levitat o lleugeresa mirant les coses. Les realitats que ho inspiren són més sorrudes, més feixugues, més complexes. Però si ens enlairem, de tant en tant, el goig de la vivència feta paraula ens inunda, brunyintnos els paisatges, siguin foscos o clars… Són efímeres lluernes, com diria Verdaguer, que ens acomboien per anar-hi anant.
