Corre el mes d octubre del 1789. Maria Antonieta d Àustria, la reina de França, trepitja per darrera vegada els jardins del Trianon. A partir d aleshores, el seu serà un lent i angoixós caminar cap a la guillotina. En aquells moments són nombroses les persones que fugen de França amenaçades per la Revolució. Élisabeth Vigée Le Brun, que, malgrat la seva joventut, s ha convertit en una retratista destacada de la cort, es veu obligada a deixar enrere llar, fama i família, i, acompanyada per la seva filla, fuig de París. La relació que l uneix a la reina és un motiu suficient perquè s hagi posat preu a la seva vida. Durant una fugida tan anguniosa com incerta, Élisabeth recorda com ha estat la seva existència i les dificultats que, a causa de ser una dona, troba en el camí de la professionalització com a artista. Des de l exili, Élisabeth rep la notícia que Maria Antonieta ha estat guillotinada. La reina ja no existeix. I, amb ella, ha deixat d existir, també, aquella jove retratista coneguda com la pintora de la reina.
