L'autor fa servir escenaris de ficció surrealistes com en altres obres seves. Li serveixen per defensar un humanisme que està assetjat per les noves tecnologies. Sosté moltes converses amb diversos pensadors, que li permeten elaborar la seva propia visio del mon i la vida. Fa un cant o un himne a l'ésser humà emergit en el nostre "Planeta dels prodigis", ja que ha donat vida, entre aleatorietats, a un ésser que, per la seva impressionant insignificanca dins l'Univers, és com un granet prodigiós d'una densitat espiritual tan sublim com la singularitat que donà pas a la formació de l'Univers, a les galaxies i els planetes, com el nostre. Joaquim Sala considera que el nucli dfaquesta densitat espiritual (per aixo canta al natalici i no a la mort) ha d'augmentar en un humanisme més enfortit i avancat que rau en la nostra capacitat de trobar sentit a la vida com una font de salut creativa i eterna -malgrat l'abundància de sentits tòxics i mortífers- que apunta a la Veritat, el Bé, la Bellesa, la Justícia (en majúscula)..., com a grans punts transcendentals. I aposta per convertir en art la vida humana que
