La Guerra Gran (1793-1795) amb la República francesa va exigir el reclutament de població civil a Catalunya per auxiliar lexèrcit de Carles IV dEspanya. Lany 1794 les tropes de la Convenció van travessar els Pirineus. La necessitat de defensar tota la frontera i recuperar els pobles ocupats va propiciar la convocatòria duna Junta de la Província o Assemblea catalana durant els mesos de desembre de 1794 i de gener de 1795.Una cinquantena de representants dels partits o antigues vegueries del Principat es van reunir a Barcelona i Girona consecutivament. El seu objectiu va ser organitzar cossos de miquelets voluntaris i finançar-los de manera autònoma i separada de la Intendència i la Hisenda reial. La iniciativa sexplica perquè el règim borbònic de la Nova Planta no va propiciar unes institucions ni unes pràctiques governatives eficients. Són exemples de la seva falta dhegemonia tant loposició contra el servei militar obligatori i la insurrecció contra les quintes de 1773 com les queixes a lentorn del Cadastre.
Jordi Llimargas descriu els treballs daquesta Junta de la Província per conèixer les alternatives que els vocals van aplicar a les demandes de la societat catalana del vuit-cents. A més, explica fins a quin punt determinats projectes de reforma política exposats durant el segle XVIII van guiar els treballs duns vocals conscients de la pèrdua irreparable de les lleis i institucions pròpies el 1714.
