El pobre fantasma Anselm era molt desgraciat, ja que no era un fantasma valent com els que surten als contes, sinó tan poruc que tot l'espantava.
I era tan tímid que no tenia cap amic, i estava fart de viure sol.
Un matí va decidir sortir al carrer per mirar de conèixer algun nen o nena.
Però les criatures, en veurel 'fugien esperitades.
De sobte, però, es va adonar que una fantasma fosca el seguia a tot arreu.
De primer, el pobre fantasma Anselm es va espantar molt, però finalment es va decidir a parlar amb aquella fantasma tan estranya.
I va tenir una bona sorpresa!
