«Si tots plegats fóssim tal com haurÃem de ser, és a dir, tal com Déu mana, serÃem infinitament feliços. Per desgrà cia, ens entretenim amb passions inútils, que massa aviat ens minen el benestar i posen fi a la nostra felicitat.»
Fritz Kocher, el noi que diu aquestes paraules, mor al cap de poc temps d’haver deixat l’escola. Des de la perspectiva de la infantesa, se’ns presenta una visió aparentment ingènua de la vida i de les experiències humanes, però que és en realitat la descripció intensa i colpidora d’un món ambivalent que els adults no volen—o no saben—entendre.
