Les raons de l'exili recull una selecció dels articles publicats per Rafael Tasis i Marca durant el seu exili parisenc (1939-1948). La temàtica predominant d'aquestes peces és la situació dura i difícil de la diàspora catalana en el nou context internacional. A manera de contrapunt, publiquem l'assaig Carta a un exiliat català (1965), un text ambiciós --fins ara inèdit-- que Tasis va deixar inacabat a causa de la seva mort sobtada a París el 1966. Hi defensava la tesi polèmica que, tres dècades després, l'exili ja no tenia sentit i que s'imposava el retorn a la pàtria. Des d'un catalanisme europeista, Tasis traçava en els articles publicats durant la Segona Guerra Mundial i la immediata postguerra l'impacte cruent de la conjuntura internacional en la catalanitat. Des de l'exili o l'interior, calia un esforç coordinat per garantir la continuïtat de la cultura i la legitimitat republicana. Amb molta més distància crítica, Carta a un exiliat català plantejava, en canvi, la significació que prenia l'exili en el marc d'una evolució profunda de la societat catalana sota el jou del franquisme. Tasis hi postulava que només des de Catalunya estant es podia treballar amb efi càcia per reconstruir nacionalment un país vençut.
