Rastre de plata és la crònica dun viatge lent i tortuós en lermàs, el clot on sofega el desig, territori inclement travessat de renúncies i de dol. És el relat duna dona que afronta la maternitat des de la pèrdua, el futur des de la mort, i la identitat des de lastorament dun mirall en què no es pot reconèixer. I és per això, íntim i concret, i alhora líric i col·lectiu, invocant una important genealogia descriptores de poema en poema, que és també el relat de totes les dones barbudes de totes les mares que, com jo, tenen una història diferent per explicar.
Ferides obertes, vermell de sang en totes les seves formes, lasèpsia de consultes mèdiques i laboratoris, la penombra sota un lluna vana i un submón de cucs i de closques buides de caragol on seria possible renéixer, dibuixen el paisatge sobre el qual es traça aquest rastre de plata, com lestela lluminosa del caragol deixa constància del seu recorregut. En aquest cas, un traçat vacil·lant des de les ombres del clot i la fúria destructiva de la culpa ancestral fins a lamor que pren cos i pell, el verd de la vida que simposa, com lherba llampant que guaita en els cruis de lasfalt.
Un poemari escrit des de la carn i cap a la poesia, que vol redimir el dolor a través de la bellesa de la paraula, i especialment donar llum sobre els tabús i estigmes que assetgen la dona a lentorn de la maternitat.
