Són tantes les versions de tu que se t'imposen, tan subtils i aclaparadores les distraccions i els plaers, tan convenients i codificats els desitjos i les pors per motlles i matrius invisibles, que fan dels cossos baldufes engabiades. L'èxtasi de les visions recloses batega només en les cambres del somni, també conquerit per deutes i pal·liatius, però únic reducte on el cor pot explorar els seus deliris inconfessos. No obstant algunes inaugurem trinxeres irredemptes, sempre inspirades pels focs que ens precediren, però tothora, de bell nou, assajant contra la mort. Ella, la més vulgar de les convidades per l'esgarrifança de la pell, és a dir pel pou insondable de tota força còsmica, glatir de l'inefable buit infinit, farciment del temps que rarament copsem, de tan íntim com és. El dolor, fiblades en la passió d'aquest buit cristal·litzat, mortificat, martiritzat, per la matèria torturada, pel temps que experimentem, la història per sempre interpretada sota anhel de cobejança. Nosaltres, bèsties petrificades, silenciant les existències per la maleïda utilitat. L'ús que és abús, coartada, de la glòria i l'al
