En la dècada dels anys seixanta, en una època de transformacions pertorbadores tant per a l'Església com per a la dictadura franquista, Basili de Rubí convertí Critèrion, fundat per Miquel d'Esplugues, en un pol d'atracció dels elements de la dissidència religiosa i política, que produïren una de les aportacions assagístiques més regulars i suggeridores en català. D'aquesta revista caputxina, reapareguda durant la postguerra amb format de llibres per poder superar la censura governativa, que havia vetat qualsevol publicació periòdica en llengua catalana, el pare Basili en va publicar una quarantena de números amb el propòsit, obstinat, de garantir el desenvolupament i la projecció de la cultura en un sentit ampli. A despit de la persecució política i religiosa de què Critèrion va ser víctima, la qual causà devastadors efectes col·laterals en el sector del llibre, Basili de Rubí reeixí a oferir una plataforma ecumènica, catalanista, europeista i feminista en un temps en què la defensa de la unitat dels cristians, la llibertat nacional, la construcció europea i la igualtat de gènere era severament interdita des dels òrgans de poder.
