Allà pels anys 1750/60,el jove escultor francès Sarrasine troba a Roma en la figura i la veu de la prima donna Zambinella la bellesa perfecta. Es deleix per lliurar-se-li i fer-se-la seva totalment, com a home i com a artista, però la italiana li prohibeix d'estimar-la Per obra d'un espectre i un retrat, el drama passional de l'escultor i la cantant entenebreix un gran ball de París, allà pel 1830, i el mig transforma en una dansa de la mort. Aquesta doble narració de La comèdia humana, fet i fet una "escena de la vida parisenca" amb interludi vaticà, està en l'aparador de l'actualitat literària mundial des de la publicació el 1970 de S/Z, el discutit estudi analític de Roland Barthes. Abans que ell, George Bataille havia aixecat la llebre catalogant SARRASINE -al costat de títols com Cims borrascosos, El procés, A la recerca del temps perdut, El roig i el negre, L'idiota- entre els millors relats dels dos darrers segles, un d'aquells que apassionen tothom perquè ens "revelen la veritat múltiple de la vida" i ens "situen davant el destí".
