Saturn parla de la mort d'un home de trenta-quatre anys que deixa òrfena una nena de quinze mesos. És un fresc del dolor d'aquesta filla quan, amb el temps, prova d'entendre l'absència del pare i el terratrèmol de disputes familiars, mentides i versions d'una història que no li han explicat mai sencera. És, també, un retrat d'una família i una època marcades per la guerra d'Algèria, pel trastorn mental i pel pes que cadascú carrega sobre les generacions següents. Sarah Chiche reflexiona sobre l'exili i el dol, i sobre tots aquells relats que ens expliquem a nosaltres mateixos per poder seguir endavant. Amb un llenguatge ric i elegant en les formes, aquesta novel·la captiva per la seva profunditat emocional.
