El senyor Correcuites sempre té pressa. S'oblida el paraigües, la llista de la compra, es cruspeix l'esmorzar a tota pastilla, corre cap a la feina, sense veure el cambrer ni els arbres en flor ni la competició d'estels.
Es passa el dia ocupat amb encàrrecs i reunions, sense veure tot allò que es perd.
Menja de pressa a casa de la seva mare gairebé sense tastar ni adonar-se del cordó deslligat, per culpa del qual ensopega i es torça el turmell.
L'enguixat l'obliga a parar, a veure la vida passar per les finestres, a remugar al llit.
