Els petits sempre s'estan fent preguntes perquè hi ha moltes coses que desconeixen. Però a vegades no fa nosa qüestionar-se allò que sembla evident. Els interrogants, els dubtes, posen en tensió el nostre cervell, provoquen milions de connexions neuronals i l'exerciten per desenvolupar el coneixement.
Fins i tot un objecte tan recognoscible com una poma pot disparar la nostra ment i ser l'origen d'una extraordinària divagació que, en el cas del nostre protagonista, el porta a plantejar-se «I si fos el meu rererererebesavi, que s'ha reencarnat en una poma i m'ha vingut a veure» o «potser tots són pomes excepte jo».
Amb frases que comencen amb «podria ser» o «potser és?» es posa en marxa una lletania de suposicions, totes amb una base lògica, no només sobre la naturalesa de l'objecte en si, sinó també sobre la seva manera de ser, la seva història passada i futura, que creen fins i tot un vincle afectiu entre objecte i subjecte.
