Natasha: Sóc una noia que creu en la ciència i en els fets demostrables. No en el destÃ. De fet, no sóc la mena de noia que coneix un noi al carrer i se n'enamora perdudament. I encara menys quan la meva famÃlia serà deportada a Jamaica d'aquà a dotze hores...
Daniel: Sempre he sigut el bon fill, un bon estudiant, a l'altura de les expectatives dels meus pares. Mai el poeta. Ni el somiador. Però quan la veig, m'oblido de tot. La Natasha em fa pensar que el destà ens reserva coses extraordinà ries...
